Dia: 28 de març de 2018

Inua Estruga Sans_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
En posar-me la manta i tancar els ulls pensava en pler de coses com el dia a dia… o coses impossibles com entendre un animal o volar per sobre de les muntanyes… fins a adormir-me, però tenia un somni estrany, amb colors forts, de ter­ror i tristesa, i molts sorolls de persones. No sabia què m’estava passant. Notava que estava desperta, però no podia sortir. Cridava, però ningú m’escoltava. Notava que el cor m’explotava. I de cop vaig veure una llum al fons que s’escapava. Vaig lluitar i lluitar a fins atrapar-la. Vaig obrir els ulls. Era a l’hospital amb la família, m’acabaven d’operar del cor i feia dues setmanes que era allà.

Alba Sánchez Lozano_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Els minuts semblen segons, l’espera m’està matant. Arriba l’hora i el cúmul d’emocions no em deixa reanimar la consciència. M’assec, comença el trajecte, quan m’adono ja no puc tornar enrere, els meus peus s’enlairen, sento com una por inquietant. Se’m talla la respiració en admirar les magnífiques vistes, però estic mig paralitzada en veure la meva impotència… i arribem al cim. Tanco els ulls, m’agafo amb tota la meva força, crido més fort que mai i començo a caure. És la pitjor sensació de la meva vida. En qüestió de segons acaba la tortura… Per sort el trajecte arriba a la seva fi. Aleshores tot queda en un record…