Dia: 29 de març de 2018

Maria Teles_3ème G Lycée Comte de Foix
A la professora de català se la veu ràpida i valenta com el mar. Sempre va amb un somriure d’orella a orella, radiant com el sol, un serrell perfectament tallat i unes ungles pintades, amb les quals encara fa més goig. Quan la mires, els seus ulls blaus ressalten. Sempre ben vestida i acompanyada de les seves expressions facials que donen a entendre el que passa pel seu cap. Per coincidència o no, la professora de català pot ser definida pel seu propi cognom. Ella és una professora amb qui rius i aprens a la vegada. Amb ella el català esdevé menys avorrit. Ella és així… Ella és qui ha de ser… Ella és, la professora de català.

SERGI VILLAREAL_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Tenia una competició de natació, tenia molt mal de cap, però a mi m’agrada nedar, doncs hi vaig anar igualment. Estava escalfant abans de competir. Tenia una prova complicada, 1500 m crol, amb mal de cap; l’hora de la veritat arribava, el meu cap pensava “Sergi tens molt mal de cap no siguis ruc i marxa”, i per l’altre costat pensava “tio, has entrenat molt com perquè ara te n’hagis d’anar i abandonar-ho tot”. Vaig fer cas a la ment positiva i vaig nedar, amb mal de cap, però amb ganes de guanyar. Va costar molt, però ho vaig aconseguir, vaig fer rècord d’Andorra i primer classificat de la meva categoria. Però no acaba aquí…