L’esperit

MERITXELL SERRA_3r A Col·legi Sant Ermengol
Tot va començar una nit d’estiu qualsevol, en un poble als afores de Londres, mentre uns nens jugaven a fet i amagar pel poble.
Una nena es va anar a amagar a un parc d’una església d’aquell poble. De cop i volta se li va aparèixer un esperit amb una cara que no es podia definir gaire bé, però es veia que tenia tota la cara plena de sang. La nena es va espantar molt i va començar a  córrer, però l’esperit la va perseguir fins portar-la al cementiri on va caure en un forat. Al forat es va trobar els seus companys i tots junts van fer el possible per sortir d’allà, van enter­rar l’esperit i així no podria sortir mai més.

Ell

Berta Corominas Pascual_3r A Col·legi Sant Ermengol
No podia deixar de mirar aquella fotografia…
La imatge li despertava massa records: bons i dolents. No, ella no volia realitzar que tot allò s’havia acabat. Va recordar aquella olor tan dolça, aquella fragància corporal que no podria oblidar mai, els petons que li professava cada matí fent-li creure que allò no s’acabaria mai, que no hi hauria un demà, sinó un present intens i infinit. Tants records!
La fotografia va lliscar-li de les mans, la realitat es va fer palesa, res no tornaria a ser com abans.