Dia: 9 d'abril de 2018

Gonçalo Da Cruz_3r BC OL·LEGI MARÍA MOLINER

Ahir va ser un mal dia, i avui m’enfado amb mi mateix perquè no li vaig dir el que sentia, no li vaig agrair el que havia fer per mi, quan va estar amb mi en els moments bons i en els dolents. Avui ja no puc fer-hi res, ja no tornarà a la meva vida, se n’ha anat per sempre. Me n’he adonat tard, però és millor tard que mai. Ara he de seguir endavant sense tu, i tornar-me més fort perquè tu m’has ajudat a saber com de valuosa és la vida, que no tot depèn d’una sola persona, que n’hi ha moltes i que pots ser feliç amb qualsevol persona. Ara crec que m’he adonat de com és la meva vida, gaudir el moment. Gràcies per tot…

Lucas Pastran Pacheco _3r BCOL·LEGI MARÍA MOLINER

En Lucas va fabricar una cadira de tres potes per a aquells que es queden adormits veient la televisió un diumenge a la nit quan al dia següent han d’aixecar-se a les 6 del matí, baixar fins a la parada del bus per anar a l’escola i estudiar tot això que no interessa ningú, a més amb professors de vegades insuportables.
Llavors, aquell que s’assegués a la cadira cauria i hauria de veure la televisió dret. I així quan es cansés d’estar aturat, hauria d’anar a dormir per aixecar-se a les 6 del matí per baixar a la parada del bus, anar a l’escola, aguantar i escoltar tot allò que no interessa ningú amb aquests professors insuportables.