Dia: 13 d'abril de 2018

Nerea Fuentes_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Aquell matí a Sarrià va sortir al cel el sol més bonic del món. Hi havia núvols roses i el vent feia olor de caramel. De sobte, els núvols es van posar a plorar perquè va passar la cosa més horrible del món i és que un dels meus va morir. Recordo molt bé aquell dia ja que estava creuant el pas de vianants quan un impresentable quasi m’atropella i justament el meu pare es va posar enmig. Aquell dia el cel va deixar de ser blau pastel i es va tornar negre per sempre. Des de llavors, fa fred i les estrelles no han tornat a brillar. Es van apagar perquè estaven molt tristes, perquè aquell dia el meu heroi va morir en els meus braços.

NOA TORRES VIZCAINO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Fa dos anys que soc aquí tancat, molt lluny de casa meva, molt lluny del meu país. Massa lluny. Sense poder sortir, sense poder respirar aire lliure. Estic fart del color blanc. Amb gent d’altres països i religions, sense amics ni coneguts, sense ningú. Un lloc on predomina la foscor i el silenci. Estic fart d’estar aquí, d’estar rodejat d’aquesta gent, de no poder menjar en condicions. Trobo a faltar menjar-me una bona hamburguesa o prendre un bon cafè. Però avui és l’últim dia; és l’últim dia aquí. Per fi podré estar amb la meva gent, per fi podré besar la meva dona estimada, tornar a trepitjar terra; la meva terra estimada. Ara baixo.