Dia: 16 d'abril de 2018

Joao Filipe Jubilado Leitao_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dijous a la tarda ja estava pensant en el partit de dissabte, era la meva passió, el meu primer partit de futbol, per als altres tot era molt normal perquè ells jugaven a futbol des de petits. Però jo no, seria la meva primera vegada, mai havia jugat en competició… El dissabte a les 12.45 hores començava el partit, jo vaig començar a jugar a la banqueta  i a la segona part vaig entrar molt nerviós, i quasi acabant el partit, vaig marcar el meu primer gol, estava supercontent veient que tot l’equip venia a abraçar-me i a encoratjar-me a fer el mateix el pròxim… Soc petit però al mateix temps gran perquè si juguem amb confiança juguem bé.

Gina Soriano Navarro_3ème E Lycée Comte de Foix
És un dia de cada dia. Estic estirat a llit, sento el cant dels ocells. Una alarma sona constantment. No la puc apagar. Em preocupa l’alarma que em comença a estressar. Veig com una llum que m’enlluerna permanentment darrere meu, i decideixo anar-hi, la travesso, m’estranya molt aquella lluminària, què és? Enguany la decisió és complicada. On deu dur? Al cap d’uns deu minuts decideixo finalment travessar-la. Quan per fi hi passo, l’alarma deixa de sonar. Per sort ja no la sento, m’estava fent parar boig. Però, de cop i volta m’assabento que no puc obrir els ulls, no sé on soc, ni qui soc, què em deu estar passant?