Mes: abril de 2018

Jessica Araujo_3ème A Lycée Comte de Foix
Defectes, una cosa que tothom té. Cada persona s’ha d’acceptar com és. Mai has d’intentar ser la persona que no ets. No t’avergonyeixis de ser com ets! Les persones que t’estimen t’han d’acceptar. Sigues natural quan toca i conserva les teves extravagàncies, sigues divertida com ets, no canviïs mai… Un defecte no sempre és una cosa negativa. Pot ser la teva pròpia manera de ser, la teva identitat, pots tenir una forma de ser única. No tinguis por de demostrar com ets, sigues tu mateixa sense que t’afectin els comentaris dels altres. Sigues com ets i continua fent el que fas. Només tu i la teva personalitat. Una persona única!

Yasmine Ruchdi_3ème A Lycée Comte de Foix
Es pot declarar un incendi, una guerra… però no un amor secret. Pel que fa a l’amor totes les declaracions són indiscretes. Ara us explicaré una anècdota: un dia vaig trobar un nen fantàstic, era ben bé normal, ni lleig ni guapo, ni gros ni prim, ni alt ni baix, senzillament un nen. Però a poc a poc em vaig enamorar d’ell. El seu germà em va començar a parlar i després vaig conversar amb ell. No parava d’enviar-me frases com: “No diré que no puc viure sense tu perquè sí que puc… però no vull.” Si us pregunteu per què el nom  ‘amor 77’ és perquè el seu número preferit era el 7. I ara he d’acabar. Ja no tinc més idees, quina llàstima!

Elen Rodríguez Kutuzava_3r B Col·legi Sant Ermengol
Tenia por, no sabia com hi vaig arribar però  corria sense parar en un bosc immens. Era una nit sense lluna i la poca llum que feia la meva llanterna il·luminava el camí. Sabia que no estava sola. Sentia passes i respiracions i quan menys m’ho esperava, va sonar el cruixit d’una branca rere meu. Em vaig girar lentament. No vaig veure res i de sobte una mà freda es va recolzar a la meva espatlla des de l’esquena. Em vaig despertar d’un crit, estava a casa tombada al llit. Encara notava la frescor a l’espatlla però no parava de repetir-me que tot era un somni fins que vaig veure un rastre de terra i la llanterna encesa sobre el llit.

Naia Aguilar Amphoux_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
A vegades poso musica trista i penso, penso i penso però puc treure’t del cap.
A vegades penso per què t’agradava tant mirar-me minuts i minuts.
A vegades no sé per què et molestava que canviés de canal quan miraves la tele.
A vegades penso, penso i torno a pensar per què no et vaig aprofitar en aquell moment.
A vegades penso que aquell dia va ser el pitjor de la meva vida i no ho puc suportar.
A vegades noto la teva escalfor, noto quan em vols consolar i a partir d’aquell moment et fas recordar.

Frank Fidalgo_3r C EA 2a ENSENYANÇA ORDINO
Hi ha dues bandes: Catalunya i Espa­nya. Els habitants de Catalunya voten, però alguns no poden perquè no són catalans i els fan fora, i venen els guàrdies civils per no perjudicar Espa­nya i començar la guerra amb els mossos d’esquadra, i comencen a pegar hòsties, i com que hi ha massa guàrdies civils els espanyols guanyen. Després els policies comencen a pegar la gent i amenaçant, pegant, van detenir molta gent, també gent ferida. Un home es va quedar sense ull pel tret amb una pilota de goma, i un nen paralític. I no van deixar veure als aficionats el Barça-Las Palmas al Camp Nou. Vergonya a Catalunya.

Joel Fonseca_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’ORDINO
Recordar-la em fa tenir una sensació que desconec. Estava sol en un camí que desconeixia. De fet, érem només jo i la música que anava sonant mentre avançava pel camí que mai acabava. Estava a punt de fer-se fosc i jo seguia sol, reflexionant sobre el que passava en aquell moment. Sentia com el vent bufava amb tranquil·litat. Sentia una sensació estranya que m’anava pujant pel cos. A cada moment sentia menys la música, només escoltava els pensaments que voltaven pel meu cap i anaven desapareixent, les coses dolentes que tenia a la ment, tot s’enlairava. Un cop vaig haver parat, vaig sentir-me molt diferent, vaig voler canviar-ho tot.

Joao Filipe Jubilado Leitao_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dijous a la tarda ja estava pensant en el partit de dissabte, era la meva passió, el meu primer partit de futbol, per als altres tot era molt normal perquè ells jugaven a futbol des de petits. Però jo no, seria la meva primera vegada, mai havia jugat en competició… El dissabte a les 12.45 hores començava el partit, jo vaig començar a jugar a la banqueta  i a la segona part vaig entrar molt nerviós, i quasi acabant el partit, vaig marcar el meu primer gol, estava supercontent veient que tot l’equip venia a abraçar-me i a encoratjar-me a fer el mateix el pròxim… Soc petit però al mateix temps gran perquè si juguem amb confiança juguem bé.

Gina Soriano Navarro_3ème E Lycée Comte de Foix
És un dia de cada dia. Estic estirat a llit, sento el cant dels ocells. Una alarma sona constantment. No la puc apagar. Em preocupa l’alarma que em comença a estressar. Veig com una llum que m’enlluerna permanentment darrere meu, i decideixo anar-hi, la travesso, m’estranya molt aquella lluminària, què és? Enguany la decisió és complicada. On deu dur? Al cap d’uns deu minuts decideixo finalment travessar-la. Quan per fi hi passo, l’alarma deixa de sonar. Per sort ja no la sento, m’estava fent parar boig. Però, de cop i volta m’assabento que no puc obrir els ulls, no sé on soc, ni qui soc, què em deu estar passant?

Nerea Sánchez_3r C Col·legi María Moliner

Fa molt i molt de temps, els déus i els seus fills déus reposaven a l’Olímp. Percy Jackson i el seu millor amic, Hèrcules, es van assabentar casualment que a l’Amazones hi havia un incendi. Van decidir fer alguna cosa i el pare d’en Percy, Posidó, va fer que l’aigua del mar es traslladés en gran part cap a l’Amazones per així poder apagar l’incendi que havia provocat la gent prehistòrica descobrint la tècnica del foc. En Percy i l’Hèrcules van estar molt contents del fet que el pare d’en Percy apagués tan ràpid el foc que arrasava l’Amazones i per celebrar-ho van anar a l’Olímp, on els van oferir un gran banquet per a déus i mestissos.

Lissette Milagros Tejada_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Una noia i dos nois van anar amb un militar al bosc. Allà es van trobar un gos molt gran. S’estava fent de nit i els nois van buscar menjar, mentre la noia es va quedar amb el militar per escoltar les experiències de la seva vida al bosc. Al cap d’una estona els nois van tornar amb unes fruites i llenya per fer foc. Després d’una estona es van reunir a la vora del foc. Mentre sopaven van sentir un soroll molt estrany, el gos va marxar cap al soroll i el militar va anar a veure què passava. De sobte, va sortir una ombra estranya que va quedar encantada amb la bellesa de la noia i la va segrestar per viure feliç. Els nois van morir.

Ramiro Guida_3r B Col·legi Anna Maria Janer
A les vuit de la tarda, quan ja era a casa descansant una mica, em va sonar el mòbil, era el meu germà gran. Em convidava a sortir i passar una estona amb ell. L’endemà vam tornar a quedar en un centre comercial molt conegut a la parròquia. Vam parlar del treball, els amics i de com ens anava la vida en general. Em va dir que tenia problemes econòmics i que necessitava quedar-se uns dies a casa meva amb la meva família. Sense dubtar-ho li vaig oferir un treball a la meva empresa. Vaig veure una gran felicitat a la cara del meu germà i em va donar les gràcies. Sense poder evitar-ho, ens vam fer una abraçada com les d’abans.

NIL MEDEIROS_3r B Col·legi Anna Maria Janer
Tinc poc espai i no sé què escriure. Em costa molt. No sé quin tema triar. Porto nit i dia rumiant. No se m’acut res. Passen les hores i jo segueixo amb el pensament en blanc, sense cap inspiració. Decideixo fer una pausa llarga i surto al carrer a airejar-me. No ho aconsegueixo. Segueixo amb el full en blanc. Consulto llibres, pàgines web, apunts… però sense èxit. Rumio una estona i penso en allò principal que haig d’escriure, però continuo igual. Sense res, sense contingut, en blanc. Ja m’estic cansant i soc a punt de rendir-me. Estic desesperat i decideixo deixar-ho córrer. I en el mateix precís instant, em ve la inspiració.

Nerea Fuentes_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Aquell matí a Sarrià va sortir al cel el sol més bonic del món. Hi havia núvols roses i el vent feia olor de caramel. De sobte, els núvols es van posar a plorar perquè va passar la cosa més horrible del món i és que un dels meus va morir. Recordo molt bé aquell dia ja que estava creuant el pas de vianants quan un impresentable quasi m’atropella i justament el meu pare es va posar enmig. Aquell dia el cel va deixar de ser blau pastel i es va tornar negre per sempre. Des de llavors, fa fred i les estrelles no han tornat a brillar. Es van apagar perquè estaven molt tristes, perquè aquell dia el meu heroi va morir en els meus braços.

NOA TORRES VIZCAINO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Fa dos anys que soc aquí tancat, molt lluny de casa meva, molt lluny del meu país. Massa lluny. Sense poder sortir, sense poder respirar aire lliure. Estic fart del color blanc. Amb gent d’altres països i religions, sense amics ni coneguts, sense ningú. Un lloc on predomina la foscor i el silenci. Estic fart d’estar aquí, d’estar rodejat d’aquesta gent, de no poder menjar en condicions. Trobo a faltar menjar-me una bona hamburguesa o prendre un bon cafè. Però avui és l’últim dia; és l’últim dia aquí. Per fi podré estar amb la meva gent, per fi podré besar la meva dona estimada, tornar a trepitjar terra; la meva terra estimada. Ara baixo.

AARON PRESA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Les classes de català a vegades són molt interessants i d’altres són avorrides. Aprenem moltes coses, llengua catalana, vocabulari, gramàtica… Es podria dir que les classes són molt completes. Sempre es parla català. Cada any llegim un llibre de diferent tipus, alguns tracten sobre alguna malaltia, d’altres són més divertits. El que estem llegint aquest any és molt interessant perquè tracta sobre una malaltia anomenada síndrome de Treacher Collins, una malaltia on hi ha parts del cos, sobretot la cara, deformades completament. El llibre que n’explica la història s’anomena Wonder i és molt profund i trist.

Axel Garcia_3ème H Lycée Comte de Foix
Uns nens van anar de barbacoa a la muntanya, pujant van fer autoestop i un senyor molt simpàtic els va pujar. Quan van arribar no es podia fer foc ni barbacoes pel perill d’incendi. Aleshores, els nens van baixar, baixant es van perdre i van estar hores buscant el camí, van trobar un gos ferit a qui semblava que haguessin pegat i el van agafar. Després de moltes hores buscant el camí el van trobar. Quan anaven al veterinari van trobar el propietari del gos, els va demanar on l’havien trobat, els nens li ho van explicar i el senyor el va portar al veterinari. Uns dies després es van trobar el gos, estava perfectament recuperat.

Gisela Justes_3r ESO CoL·legi Sagrada Família
Estic al llit estirada, no paro de donar voltes d’un cantó a l’altre. No sé què em passa, alguna cosa em molesta, no sé què és. Em noto mullada, obro el llum, miro per dintre del llit, està tot sec, miro per tot arreu i tot està correcte. M’aixeco i me’n vaig a la cuina, no hi ha plats, ni gots, solament hi ha una ampolla d’aigua. No entenc què està passant, potser estic dormint. Em faig un petit pessic al braç, però noto el dolor, ara sé que estic desperta. Vaig a l’habitació dels meus pares i els pregunto què esta passant, em miren i no em contesten. No entenc res, em vesteixo i surto al carrer, solament escolto el soroll de les bosses corrent pel vent. Camino una mica, no veig ningú, no sé quina hora és ni quin dia som. De sobte noto una mà sobre la seva espatlla i em giro….

Naida Sabaté_3r ESO COl·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Un dia vaig aparèixer enmig d’un bosc, feia molt fred i no sabia què fer, de sobte vaig veure una casa abandonada, vaig entrar-hi, vaig veure que hi havia una xemeneia. Vaig anar a buscar llenya i vaig encendre el foc. Hi havia un armari molt gran, estava nerviosa, no sabia què fer. Per curiositat el vaig obrir i vaig veure que estava ple de llibres i pocions, vaig agafar el llibre més interessant, vaig començar a llegir, vaig pensar que serien d’una bruixa. De sobte la porta es va tancar, es va apagar el foc i es va quedar tot fosc, una llumeta molt petita va il·luminar la casa, em vaig girar i vaig veure l’ombra d’una persona. Vaig pensar que seria una bruixa, em vaig espantar tant que em va caure el llibre a terra i em vaig desmaiar. De sobte em vaig despertar del somni.

Idoia Martí Ruano_3r A EA 2A ENSENYança STA. COLOMA
En un poble prop de Ribes de Freser anomenat Pardines una mare donà a llum.
–Ja és aquí –va dir el seu marit.
–Enhorabona, és un nen.
El pare agafà el nen acabat de néixer. Era tan petitet que cabia a la mà del seu pare. La mare agafà el petit a coll. L’endemà tots tres marxaren molt contents amb una rialla a la cara. Viuen en una granja molt petita plena d’animals. Quan van arribar, tots els animals envoltaren el petit humà. De cop i volta el petit començà a plorar. El gos s’apropà i amb el seu pelatge va envoltar el nadó. La mare i el pare es van mirar l’un a l’altre amb un somriure.

Beatriz Gómez_3r A EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Tot era negre i fosc fins que va obrir els ulls. Es trobava dins d’una cúpula de vidre.
–Hi ha algú? Hola?! –va dir desesperada per estar en un espai tan gran però tan buit.
Malgrat que va pronunciar la seva última paraula i els seus llavis van estar segellats, un petit forat es va obrir al punt més alt de la cúpula. D’ell van començar a sortir petits grans de sorra, i des de baix, va poder veure com es va crear una altra cúpula a sobre del forat i plena de sorra. Va tornar a obrir els ulls, i aquesta vegada era un petit bebè als braços de la seva mare. Havia iniciat la seva vida, i el seu temps ja havia començat.