Aroa Crespo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Abans, escoltava la música que ens feia moure fins tard; olorava, cada matí, l’aroma del cafè que m’aixecava del llit. La mare m’imposava moltes normes i em feia ràbia quan intentava parlar l’argot juvenil. Dormia amb mi cantant-me la cançó de quan jo era petita i em sentia segura i protegida. I ara, què? El cafè no feia la mateixa olor, no hi havia regles, la casa no tenia vida amb papers per aquí i per allà. El pare no em feia cas; s’aixecava, se n’anava a treballar, tornava i no sortia de la seva cambra. Però un dia, ell va arribar d’hora i va sentir aquella música a la meva habitació. Des d’aquell instant, tot ha estat diferent.