Aina Vendrell_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig despertar-me aviat, encara era de nit. El carrer lluïa amb els fanals engegats, tot estava cobert de neu. Pel carrer no hi passava ningú, ni una trista ànima. La veritat, donava ganes de quedar-se a casa, calentet, però el gos no es passejava sol. Vaig sortir a fora, feia un fred horrorós. Tot d’una, davant meu, vaig veure un petit ocellet. Tenia la pota amb sang i les ales mullades. Vaig mirar cap d’alt i vaig veure un niu sobre un arbre, en aquest moment vaig decidir de quedar-me’l. El meu gos haurà d’esperar. El vaig agafar, estava tan dèbil i mullat que ni va intentar escapar de les meves mans. I me’n vaig anar corrent.