Dia: 17 de juny de 2018

Àlex Ros_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

M’aixeco pel matí, estic mig adormit, no recordo que avui és el gran dia. Hi ha partit. No sé què esmorzar, la mare em dona pressa. Faig una dutxa ràpida, volia que m’engolís el terra i que no em deixés sortir. Em vesteixo veloçment. Agafo la raqueta i la mare em torna cridar. Pujo al cotxe, el viatge se’m fa etern, estem a punt d’arribar. La por m’envaeix. No sé què fer. La mare em mira i em diu: -som-hi-. Les cames em tremolen i el cor em palpita com el motor d’una màquina. Arribem a la pista i trobo el meu contrincant assegut amb el professor. -Preparat?- em diu ell, responc amb un sí indecís. Me’l miro. Comença el torneig.

Pere Aché_3r C Col·legi Anna Maria Janer

És impressionant la sensació que tens quan fas una cosa que t’agrada. Una cosa que t’agrada molt. Moltíssim. En el meu cas, la moto. Cada vegada que la veig o l’encenc m’agradaria estar tot el dia amb ella i no parar ni per fer l’entrepà. Per a mi és una addicció; un vici. Però també té els seus peròs, en tant que és un esport de risc i es practica en un medi muntanyós. Qualsevol petita errada pot dur-te una gran lesió que acabi amb tots el teus propòsits, amb tots els teus esforços, amb tots els durs entrenaments, i amb tots els patiments. La pressió física i mental en què ets sotmès, no és diferent de la preparació d’un mateix.