Dia: 20 de juny de 2018

Oliveira Da Silva_3ème E Lycée Comte de Foix
Caminàvem pel carrer donant-nos la mà; ella somreia cada vegada que em mirava però jo no podia fer el mateix. La gent ens mirava com si no fóssim normals. Van passar 5 minuts i no hi va haver ni una sola persona que no ens mirés malament. Això no m’agradava. Volia tornar a casa on ningú ens pogués veure. Volia tornar a casa on la pogués abraçar, on li pogués fer pessigolles, on pogués veure que ella somreia de veritat. M’agradaria poder fer-li un petó al mig del carrer com fan les parelles normals, però clar, nosaltres no som una parella normal. Mai ho serem. Aquest és el problema, perquè ella és una noia, però jo també ho soc.

Lassaleth López_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Odio els finals inacabats. I us demanareu què volen dir finals inacabats. Doncs no us ha passat mai que aneu a veure una pel·lícula al cinema perquè us l’ha recomanada molta gent, i a mesura que l’aneu veient us va agradant més. Quan de sobte s’acaba la pel·lícula, i què? Sabeu que ha de continuar d’alguna altra manera. Però no, ja s’ha acabat. Llavors us decep tota la pel·lícula. Però aquest no és el tema de la meva història. L’altre dia vaig anar a patinar com cada dia, vaig arribar, vaig escalfar, vaig entrenar, tot bé. Quan al final de l’entrenament la meva entrenadora ens va cridar al seu voltant i ens va dir: