Dia: 22 de juny de 2018

Dana Torrano_3ème G Lycée Comte de Foix
Ara mateix, estic davant de l’ordinador pensant què escriure per al microrelat. Els meus companys estan pensant, altres escrivint i alguns escoltant música, però, tothom davant d’un ordinador, fins i tot la professora. Ja són les 14.13 hores i encara no tinc 640 caràcters. Avui no tinc inspiració. M’estressaré! Ah, ja tinc una idea! Us explicaré què és per a  mi l’escola. Tothom diu que és molt avorrida, que els professors són antipàtics… Per a mi és diferent, la majoria de professors són molt simpàtics, a vegades, és veritat que les classes són avorrides, però hem de donar les gràcies perquè alguns nens no tenen la sort de poder-hi anar.

Ana Rita Arantes_3ème G Lycée Comte de Foix
Vaig anar corrent cap a ella, no em podia creure que després de tots aquells anys pogués abraçar-la. Havien passat quatre anys, quatre anys parlant amb ella cada dia, quatre anys trobant-la a faltar, necessitava abraçar-la i per fi vaig poder-ho fer. Recordo el dia en què va marxar, vam plorar totes dues, ella no volia marxar, però ho va haver de fer i ningú no podia fer res per evitar-ho. Quan intentàvem parlar amb la mare perquè no marxessin ens deia que havien de  marxar, que era el millor per a totes dues. Ens va dir que vindrien tots els estius a visitar-nos. I ens ho vam creure i va ser veritat, perquè ara ja és aquí, amb mi.