Dia: 23 de juny de 2018

Violeta Fàbrega_3r A EA 2a Ensenyança d’Encamp
Em vaig despertar quan començava a clarejar, les brases del foc encara estaven enceses. En llevar-me, em vaig rentar la cara amb aigua freda i em vaig vestir. A fora feia molt de fred, al sostre de casa hi havia unes estalactites de gel de dos pams, el paisatge era blanc i la neu acariciava les muntanyes. Tenia molt de fred i els dits de les mans congelats però ho vaig ignorar i vaig anar cap al lloc on ell m’esperava, en aquella clariana de sempre on veiem sortir el sol. Tenia ganes d’abraçar-lo i sentir l’escalfor que desprenia. En arribar el vaig veure, venia corrents cap a mi com un llamp. La seva crin acariciava el vent i el seu galop ressonava pel bosc silenciós. Quan va arribar, tots dos vam observar l’alba.

Nagib Ghodbane_3r A EA 2a Ensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan. Era el dia que el Joan començava el col·legi i tenia ganes d’anar-hi per saber amb qui estaria a la classe i els mestres que tindria. Però, per una altra banda, li feia mandra perquè no volia que acabés l’estiu. Es va despertar a les set del matí per anar al col·legi i a l’arribar li van dir quina classe tenia: estava amb els seus millors amics i les noies més maques! Quan estaven a classe, va venir la directora corrent per avisar que evacuessin l’escola perquè hi havia una inundació a Andorra. Tots estaven cridant pel passadís i empenyent-se per sortir. El Joan va voler-ho gravar però el mòbil ja no tenia bateria.