Dia: 26 de juny de 2018

Noa Segers Piera_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
No recordava res del dia anterior. Vaig intentar moure’m però m’era impossible, estava immòbil. Aquell lloc on estava era molt estret, inquietant, humit i fosc. Em vaig començar a estressar, però, d’allò bestial. Vaig intentar tocar per l’espai però l’única cosa que hi trobava era sorra i més sorra. M’estava començant a quedar sense aire. Vaig notar com si em fessin pessigolles als peus, alguna cosa fastigosa que desapareixia i tornava a aparèixer de tant en tant, cada cop, i pensava on era, què havia sigut de mi i què em tocava els peus. Vaig sortir amb la hipòtesi que eren cucs. Per allò em vaig adonar que era dins una tomba.

Natalie Houghton_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Per un vidre fi i transparent podia veure com petits trossos d’alguna cosa, forta però lleugera, queien ràpidament d’una manera subtil i elegant sobre una superfície plana. Em vaig fixar en un punt que queia de manera serena i pausada. Semblava que mai es pararia, que continuaria i mai trobaria el final. Vaig parpellejar un segon, un sol segon, i tots els punts s’havien parat, estaven uns damunt dels altres com si algú els hagués col·locat. En un silenci llarg, on els meus pensaments eren el més sorollós, em vaig adonar que els punts no s’havien acabat, els punts no havien parat de bellugar-se. Era el temps que s’havia acabat.