Dia: 27 de juny de 2018

Natalia Vicente Donaire_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Era un matí d’agost, esplèndid i calorós. El matí de la plaça del Poble. Sí, on les nostres mirades es van creuar per primer cop. A partir d’aquella mirada, alguna cosa va canviar. Tu em vas somriure. Jo vaig fer el mateix, i les galtes em cremaven com el foc ardent. Els nostres cossos semblaven estàtues immòbils, però les nostres ànimes s’atansaren per unir-se en un càlid petó. Cada nit et pensava i cada nit et somiava. Fins i tot t’enyorava. No sabia què em passava. Em vas donar la mà i vàrem atansar-nos fins a la vora del riu. Ens vàrem mirar tots dos nerviosos, i el somni em va dur a la realitat. Em vas besar sense pensar-t’ho.

Èric Barja Boó_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Un nadó acabat de néixer, una vida pel davant. Aprèn a parlar, diu els seus primers mots: “Pa-Pa.” Passa el temps i el nadó comença a caminar. Va al col·legi i aprèn coses noves, però arriba a primària i arriben els deures i els controls. Passa a l’ESO, estrès, treballs, més exàmens… l’acaba, però ara queda el batxillerat i la carrera. Li queden molts anys de treballar fins arribar a la vellesa. Es casa amb la dona de la seva vida, compra una casa, té dos fills i treballa sense parar per a pagar-ho tot. El fills es fan grans i ell també. Es fa vell, el seus fills tenen fills. Ara només queda gaudir i cuidar dels nets fins a la fi…