Mes: juny de 2018

Oliveira Da Silva_3ème E Lycée Comte de Foix
Caminàvem pel carrer donant-nos la mà; ella somreia cada vegada que em mirava però jo no podia fer el mateix. La gent ens mirava com si no fóssim normals. Van passar 5 minuts i no hi va haver ni una sola persona que no ens mirés malament. Això no m’agradava. Volia tornar a casa on ningú ens pogués veure. Volia tornar a casa on la pogués abraçar, on li pogués fer pessigolles, on pogués veure que ella somreia de veritat. M’agradaria poder fer-li un petó al mig del carrer com fan les parelles normals, però clar, nosaltres no som una parella normal. Mai ho serem. Aquest és el problema, perquè ella és una noia, però jo també ho soc.

Lassaleth López_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Odio els finals inacabats. I us demanareu què volen dir finals inacabats. Doncs no us ha passat mai que aneu a veure una pel·lícula al cinema perquè us l’ha recomanada molta gent, i a mesura que l’aneu veient us va agradant més. Quan de sobte s’acaba la pel·lícula, i què? Sabeu que ha de continuar d’alguna altra manera. Però no, ja s’ha acabat. Llavors us decep tota la pel·lícula. Però aquest no és el tema de la meva història. L’altre dia vaig anar a patinar com cada dia, vaig arribar, vaig escalfar, vaig entrenar, tot bé. Quan al final de l’entrenament la meva entrenadora ens va cridar al seu voltant i ens va dir:

Brando Pedro Flores_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINEr

Un matí, el Lucas va anar a comprar llet amb el seu gat Lici, que en realitat es deia Liticio. Quan va entrar al supermercat van anar al prestatge de les llets. Van comprar la llet i van tornar cap a casa. Pel camí, van trobar una manifestació de ciutadans rebotats contra no sabia quina llei. Van entrar a casa i en Lucas es va poder beure la llet amb el seu gat. Però tenien tanta set de llet que se la van acabar i ja no en tenien més. Llavors, ja havien tancat el supermercat i van anar a casa d’un veí a demanar-li llet. Quan el veí va veure en Lucas amb el seu gat Lici amb els bigotis blancs de la llet, de la sorpresa, es va morir.

Nerea Pinto_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

La Jess va cridar d’immediat el Jack i van anar tots dos cap a l’Adam dient-li que no toqués res d’aquella misteriosa caixa, però l’Adam amb curiositat va prémer un botó i els va xuclar a tots. Quan per fi van parar, van veure que aquella època no era la seva. Van saber que estaven a l’Olimp, però el que no sabien és que estaven a l’època del futur fabricant de robots. De cop, l’Adam va trobar una caixa misteriosa on hi havia molts atacs de taurons. Després van anar a buscar la seva caixa però no la van trobar. Van anar en direcció al saló, on els déus reposaven. Quan van arribar van demanar als déus la caixa. Era la màquina del temps!

Melissa Vilaça_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

Tu en tens 10 jo 12. Tu dius sí, jo dic no, tu dius blanc, i jo dic negre, jo dic vaig, tu dius vens, però al final sempre ens acabem dient sí. A vegades m’odies a vegades m’estimes, a vegades dius no i sempre acabes dient que sí. Sempre hi ha d’haver alguna cosa, però sempre acabem resolent els problemes, a vegades ens passem dies sense parlar però per alguna cosa acabem dient. Així que no ho sé com ho farem però a vegades diuen que dos no es barallen si un no vol. Tot i així ens estimem, tot i així penso que podríem parar el temps. Desitjaria que mai et fessis gran, però sé que no és possible que et quedis sempre petit. T’estimo.

Devun Birch_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

Era un dia normal a l’escola, justament aquell dia hi havia un examen de naturals, tota la classe havia estudiat l’examen menys jo i a primera hora teníem naturals, estava tan nerviós que no podia parlar. Quan vaig entrar a classe no podia mirar ningú, em van donar l’examen, la professora de naturals ens va dir que teníem mitja hora per fer-lo, van passar vint minuts i encara no havia fet res, mirava al meu voltant i vaig veure la meva classe, no podia més, vaig tancar els ulls, em vaig recolzar al meu braç, pensava que em passaria… Vaig aixecar el cap i veig el llibre de naturals a sobre la taula de la meva habitació.

Àlex Ros_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

M’aixeco pel matí, estic mig adormit, no recordo que avui és el gran dia. Hi ha partit. No sé què esmorzar, la mare em dona pressa. Faig una dutxa ràpida, volia que m’engolís el terra i que no em deixés sortir. Em vesteixo veloçment. Agafo la raqueta i la mare em torna cridar. Pujo al cotxe, el viatge se’m fa etern, estem a punt d’arribar. La por m’envaeix. No sé què fer. La mare em mira i em diu: -som-hi-. Les cames em tremolen i el cor em palpita com el motor d’una màquina. Arribem a la pista i trobo el meu contrincant assegut amb el professor. -Preparat?- em diu ell, responc amb un sí indecís. Me’l miro. Comença el torneig.

Pere Aché_3r C Col·legi Anna Maria Janer

És impressionant la sensació que tens quan fas una cosa que t’agrada. Una cosa que t’agrada molt. Moltíssim. En el meu cas, la moto. Cada vegada que la veig o l’encenc m’agradaria estar tot el dia amb ella i no parar ni per fer l’entrepà. Per a mi és una addicció; un vici. Però també té els seus peròs, en tant que és un esport de risc i es practica en un medi muntanyós. Qualsevol petita errada pot dur-te una gran lesió que acabi amb tots el teus propòsits, amb tots els teus esforços, amb tots els durs entrenaments, i amb tots els patiments. La pressió física i mental en què ets sotmès, no és diferent de la preparació d’un mateix.

Guillem Puig_3ème B Lycée Comte de Foix

Era un diumenge, a les 7 del matí em despertava per anar al Prat del Roure. Havia d’estar allà a les 9 del matí per entrenar una mica més. Em vaig vestir, esmorzar i vaig anar cap allà, en arribar vaig veure que no estava sol, sinó que hi havia també els meus amics, així que tothom es va posar a entrenar. A les 11 del matí va començar la competició, va passar 6 hores abans no va començar l’entrega de premis. Començava a ploure, així que es van donar pressa per fer-la, la meva alegria va ser quedar tercer de la competició i segon de la lliga. En acabar l’entrega vaig tornar cap a casa per menjar i anar a dormir d’hora.

Yousra Raguig_3ème B Lycée Comte de Foix

Ho tenia tot a punt: una tasseta de xocolata calenta, un bon llibre, la meva manteta de llana preferida i la meva còmoda butaca col·locada estratègicament al costat de la finestra per gaudir d’aquella pau immensa provocada per aquella tempesta tan dolça. De sobte, van trucar a la porta, vaig deixar de fer el que feia per anar a obrir-la porta molta mandra, quan vaig veure qui hi havia vaig sentir com si un raig de sol hagués entrat per la porta en trobar la meva millor amiga tota xopa i amb el maquillatge tot corregut.
La vaig fer entrar ràpidament a casa i vam gaudir totes dues juntes d’aquella bonica tarda de pluja.

Isaac Alàez Vidal_3r A Col·legi Sant Ermengol

Crea, inspira, no apareix quan la necessites però et permet entreveure una infinitat de coses, situacions i moments.
On vull arribar? La imaginació és diferent per a cadascú de nosaltres. Tothom és capaç d’imaginar coses extraordinàries, però no tothom és capaç d’expressar-les igual. Un domini mediocre del llenguatge ens pot limitar, pot deslluir el nostre món interior. Tot i així, no ens hem de rendir perquè quan pots donar veu a allò que sents, penses i vius la vida és més significativa. Per tant, viu la vida, viu la llengua.

Aleix Ferriz Alejo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Aquesta és la història d’un nen que havia d’escriure un microrelat per a un concurs que es publicaria al Diari. Per més que s’esforçava no sabia com començar i amb la pressió de la mestra les poques neurones que tenia actives demanaven la jubilació anticipada. Per més que ho intentés no se’n sortia. En arribar a casa va seure a taula, però no hi va haver manera! Va engegar la televisió… Tlinck! Ja ho tenia! Per què no? Era més fàcil del que en realitat semblava…

Fiona Torres Lucena_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’encamp

Què vol dir ser feliç? Tothom té un diferent significat de ser feliç. Per a alguns és quan guanyen un partit de bàsquet, per a altres quan el mestre de català els felicita per la seva feina o bé quan et regalen per Nadal allò que volies. Però realment no importa com t’hagin fet feliç, simplement són uns segons en què et sents especial i diferent de la normalitat. Vaja, et sents com si estiguessis lliure de tot allò que et passa en aquell moment. Però no dura per sempre. Normalment són uns simple 5 segons, però també depèn de l’acció. Quan et sents feliç, se’t fa una rialla per sota el nas i els ulls se’t posen color brillant esperança.

Fabian Bujan Cernadas_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’encamp

Com a la majoria de les persones del món m’agrada practicar i veure diferents esports. A mi m’agrada el futbol. A qui no li agrada tenir l’adrenalina de poder marcar un gol o veure el gol de la victòria del teu equip? A mi m’agrada esforçar-me i millorar dia a dia. Com a totes les persones que practiquen futbol, m’agradaria arribar a ser professional amb el meu equip favorit i poder guanyar títols col·lectius i individuals. Una nit freda me’n vaig anar a dormir. Vaig estar amb el mister de l’equip i veia com signava un contracte. Vaig veure que em fitxava el meu equip favorit i que guanyava molts títols i jugava amb els millors.

Catherine Garcia_3ème F Lycée Comte de Foix
Quan comences aquest esport, les despeses i les hores dedicades no són gaire preocupants. A mida que vas millorant les despeses augmenten i els horaris comencen a ser bastant durs, això passa sobretot quan comences el període de competicions. A més d’això, cal afegir-hi tota la dedicació i paciència que li dediques. En les competicions et pots jugar en tres minuts el treball i l’esforç de tot un any. Per arribar a l’elit en aquest esport has de tenir molta flexibilitat, resistència per suportar tots els programes, paciència i dedicació. Aquest esport et pot ajudar a superar la timidesa i ser més disciplinat amb els estudis.

Paula Azcurra_3éme F Lycée Comte de Foix
A un nen cec que es diu Jordi li agraden les emocions fortes. Com no veu res, els seus altres sentits s’aguditzen. Un dia va anar a un parc d’atraccions per pujar a les més fortes, s’ho va passar d’allò més bé. Algunes persones creuen que per tenir una discapacitat has de parar de fer coses que t’encanten. En Jordi, abans, era un nen “normal” (ell ho diu amb cometes perquè el normal, per ell, no existeix), va tenir un accident: un nen que li queia malament li va tirar un got a la cara i quan es va trencar els trossos li van entrar als ulls. Mai s’ha rendit, ha seguit fent aquelles coses que abans feia, només que ara li costen una mica més.

Ana Sofía Vaz_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Jo i el meu xicot fem avui 6 mesos de relació. Hem quedat on sempre, on ens vam conèixer. Quan ens hem trobat al parc per celebrar-ho i poder estar junts, he advertit que ell no estava gaire bé i li he preguntat si li passava alguna cosa. M’ha dit que no es troba gaire còmode amb mi i que em vol deixar. Necessita temps per pensar, que no és culpa meva sinó cosa d’ell. He marxat a casa i, de plorar tant, m’he adormit fins a la nit. A l’hora de sopar, la meva mare em crida des de la cuina i em desperta. El primer pensament és per a ell. Llavors, m’ha vingut al cap allò que ha passat i no sé si ho he somiat o ha estat real…

Quim Grioche_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Sona l’alarma i em desperto molt cansat. Vaig a la cuina a esmorzar. Agafo el paquet de cereals, però me n’adono que hi ha alguna cosa dins. Són autèntiques monedes d’or! Al fons del paquet trobo una inscripció: “Tot això pot ser teu, només has de visitar-me. L’oncle Tom.” Però no pot ser ell perquè està mort des de fa 3 anys. Vol que vagi al cementiri o, potser, a un món paral·lel? Què passa si no compleixo? Estic molt confós amb les preguntes que em venen al cap i pensar que soc ric. Després, veig una altra inscripció: “Fas tard a l’escola.” M’aixeco del llit d’un bot. Tot ha estat un somni, tot menys que faig tard a l’escola.

Marc López Ballester_4rt B Col·legi Anna Maria Janer
Era el matí de Nadal. Em vaig despertar per anar a buscar els regals al menjador, sota el decorat avet amb garlandes de colors. Tot era tan bonic, em sentia feliç i emocionat… Vaig començar a obrir-los fins que no en quedaven més. Llavors se’m va encendre una bombeta, anar a casa l’àvia a buscar els regals que m’esperaven i dur-li el que li corresponia a ella. Vaig convèncer el pare per anar a buscar-los. Pel camí vaig veure un pobre home, sol, estirat al carrer, anava tot brut i amb la roba gastada. Què li passava? Com és que ningú es recordava d’ell? Com és que no estava passant un dels millors dies de la seva vida com jo?

Pedro Da Costa Teixeira_4t B Col·legi Anna Maria Janer
La política, on mai hi ha un bo ni un dolent. Tot és vàlid segons el punt de vista. Un món on els polítics són els dirigents. Rebatent el somni de la llibertat. El poble només vol el millor per a la societat. El mateix home que construeix vol destruir allò que ha construït. Una contradicció? Una nació unida pel mateix sentiment. Tots els ciutadans units per un mateix ideal. Intenten rebatre aquest sentiment de la seva ment amb violència, intentant transformar les persones d’aquesta nació, volent fer-la desaparèixer per la porta del dar­rere. No seria desitjable entendre’s per tirar cap a un futur millor? Amb el temps, la resposta.