Dia: 3 de novembre de 2018

Clàudia Barbosa_3ème E Lycée Comte de Foix
Quan has nascut, ploraves i tots els que estaven al teu costat somreien, viu la vida, arrisca’t per un amor si això és el problema, no tinguis por dels més grans, fes el que et doni la gana, llança’t a ballar, cantar, viatjar, viu noves experiències, enamora’t les vegades que vulguis, no deixis que els altres facin la teva pròpia història, perquè quan vas néixer ploraves, viu la vida de tal manera que quan moris somriguis i els que estaven, estan i estaran al teu costat plorin. Viu la vida com si fos l’últim dia. Mai deixis que els altres entrin en la teva vida, perquè al final t’encadenaràs sense saber que tu tens la clau.

Marta de Abreu Gomes_3ème E Lycée Comte de Foix
Juliol 2019; per fi tinc 16 anys i com el meu germà i la Mimi m’havien promès, estem en un avió anant cap a Londres. Sempre hi he volgut anar. En fotos ja em semblava una ciutat meravellosa. El meu germà i la Mimi ja hi havien anat moltes vegades, llavors ja havien preparat tot allò que faríem aquella setmana. Jo també havia buscat informacions de llocs bonics per visitar. Tenia tantes ganes de ser-hi que fins hi tot vaig pujar en un avió, la meva fòbia. No sé si podré quedar-me quieta molt més temps a dins d’aquesta cosa perquè hi ha turbulències molt fortes. No veig res. Una llum. Un soroll. Olor de cremat. I de sobte, tot negre.