Nil Correia_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Em trobo en una sala d’espera. La recepcionista s’incorpora i diu el meu nom. M’aixeco i em dirigeixo a una estança on hi ha un escriptori i cadires al seu voltant. És com un escenari d’una obra teatral. No puc bellugar les mans, estan lligades a la meva esquena i, darrera meu, hi ha sempre un home alt que vigila els meus moviments. Sec en una cadira i una dona amb mal geni m’acusa d’un crim. I un home comença a defendre’m. Entre ells parlen sobre els meus actes i sembla que no es posen d’acord. De cop, el jutge pica a la taula amb un martell i diu que la sentència sortirà la setmana vinent, que de moment se’m declara culpable.
Dia: 4 de novembre de 2018
Una petita broma
Tània Botelho_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Els pares estaven preocupats perquè no sabien on era, temien que m’hagués passat quelcom. Primer, creien que estava a casa d’una amiga, però no. Després, que estaria amb l’àvia, però tampoc. Estaven desesperats pensant el pitjor: que m’havien raptat. Van trucar a tothom per preguntar si m’havien vist, ningú en sabia res. Només quedava una alternativa: avisar la policia. Van tardar en contestar perquè era festa. Llavors, vaig aparèixer, era 28 de desembre, el dia dels innocents tot i que no els va fer cap gràcia. Havia estat una broma sense maldat, però vaig aprendre que això no s’ha de fer, imagina’t si hagués passat de veritat!