Dia: 6 de novembre de 2018

Judith Ramonet Blasi _3r C EA 2a Ensenyança Encamp
Em vaig aixecar del llit amb molta mandra, com de costum. Era un dia com un altre, amb la mateixa rutina de sempre. Però presentia que passaria alguna cosa extraordinària. El pare ja havia marxat i la mare era a l’hospital. A la meva futura germana no li faltava gaire per néixer. Vaig marxar de casa i em vaig dirigir cap a l’escola. A la segona hora em van cridar a secretaria. El meu pare m’hi estava esperant. Em va dir que no em preocupés que ja ho entendria tot quan arribéssim a l’hospital. Quan vam arribar la vaig veure, amb un somriure i amb la meva germana entre braços. No vaig poder evitar plorar d’alegria. Ja havia arribat!

Xavi Navarro_3r C EA 2a Ensenyança Encamp
No sé com començar, però si recordo aquell dia tan fabulós. El dia que vaig veure la meva primera alba. Va ser tan bonic, tan bell que no sé com expressar-ho. Va ser el més preciós que vaig veure en la vida. Quan vaig veure allò em va arreglar el dia i tots els problemes. Es notava la fresca brisa de l’alba sobre els camps encara glaçats. Les cases i edificis començaven a il·luminar-se i brillaven amb un to ataronjat gràcies al sol que començava a sortir. Els ocells indicaven el nou dia amb els seus cants agradables. Recordo perfectament aquella alba. Era tan bonica, tan perfecta. Podria resumir-ho com el millor dia de la meva vida.