Diogo Pinto_3r A EA 2a Ensenyança Ordino
Avui és un dia especial, avui és Nadal, els meus pares no hi són i jo estic sol a casa, ja són gairebé les 12.00 de la nit. Em sento sol sense ningú amb un suspens a dins, jo només sento angúnia pensant si vindran o no, si estaran fora o no, si em portaran regals o no. Les campanes sonen i els meus pares no han tornat, jo decideixo anar al llit amb una por interior, vaig anar al llit sense poder obrir ni un regal, sense poder festejar un dia tan especial. Al dia següent em desperto amb tota la meva família a casa i tots els regals, jo pensant en quin dia era, al final tot era un somni però no s’acaba aquí, no puc explicar no tinc cara…
Dia: 8 de novembre de 2018
No puc fer res
Martina García_3er A EA 2a Ensenyança Ordino
Em desperto a poc a poc. Estic marejada, perduda, confosa. No veig res, porto els ulls tapats. On soc? Sento gent parlant, en concret dos homes, sento el soroll de cotxes. Tampoc puc parlar, tinc alguna cosa a la boca que no m’ho permet. Intento moure’m però tinc les mans lligades i els peus també. Què puc fer? El primer que se’m passa pel cap és que potser m’han segrestat. Efectivament, sento el conductor: “el pla funcionarà”. Estic nerviosa. El següent que se’m passa pel cap és la meva família. Els hauran segrestat també? Mai he estat en una situació com aquesta, he de pensar en una solució, però estic completament sola, no puc fer res.