Dia: 13 de novembre de 2018

Júlia López Tusche_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino

Tot va començar ple de colors. Sense conèixer-se en persona, només a les xarxes socials, es miraven i es deixaven de mirar com una fletxa acabada de tirar al cor, i es van començar a parlar. Ell era la persona més feliç al costat d’ella, però ella no veia el que veia ell. De cop tot va caure al terra, blanc i negre, es van separar. Tot l’esforç que feia ell per ella era com pujar a dalt de la muntanya més alta i tornar a baixar. Fins que ella es va adonar que sense ell no podia viure, que el trobava a faltar, que, com un altaveu sense volum, no funcionava. Fins que, com el Ying i el Yang, el blanc i el negre, es van tornar a ajuntar.

Ariadna Lamelas Ruiz_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino

De sobte la meva vida va canviar el dia que vaig beure quatre copes de més. Aquella nit vaig caure rodona al llit de l’hospital. Aquest llit, immòbil com jo, ja forma part de mi. El pitjor moment és quan arriba la meva mare, la persona que m’ha donat la vida. Sento la seva veu, el que m’està dient, em dona la mà, m’abraça, m’explica el seu dia a dia. I jo, amb la sensació d’estar perduda enmig de l’oceà sense poder donar-li ni dir-li res. Però ella sempre em dona aquella injecció d’oxigen i la força que necessito per trobar la solució i sortir d’aquest malson. Passats dos mesos encara continuo lluitant per tornar a la realitat.