Dia: 14 de novembre de 2018

Lydia Afonso García_4t B Col·legi Anna Maria Janer
Quants “sortir” existeixen, quantes preguntes produeixen…
Sortir de festa, sortir de casa, sortir amb amics, sortir de passeig… “Sortir” per a uns val més que per a d’altres. Sortir de l’armari, sortir de les dificultats, sortir de les addiccions…
Per a uns, aquesta paraula pot arribar a ser completament normal, però, per a d’altres, els pot suposar molts problemes i causar molta discriminació. Com és que una paraula tan corrent arriba a significar tant? Com és que un simple mot pot causar tant dolor i rebuig? Serà que a tu t’afecta igual que a mi? Ho dubto molt, però si estic equivocat potser soc jo qui ha de sortir.

Cèlia Besolí Ramos_4t B Col·legi Anna Maria Janer
En un primer moment et donen la notícia. No sents res. Simplement no ho pots creure, no pots ni vols acceptar-ho. Al mes, comences a sentir alguna cosa, sents injustícia, ràbia, incredulitat, tristesa, impotència i és que res és com era abans, com era quan era feliç. Després comences, de mica en mica, a acceptar. Saps que et necessiten, que no només depèn de tu, que som tots. Ara, tot i que ho tens més assolit, vols oblidar-ho, només un dia, una hora, un segon, decideixes marxar, vols escapar, surts de casa i camines. No vols mirar enrere i veure tot el que has perdut en poc temps. Tot i que ja no hi penses, no ho oblides.