Dia: 20 de novembre de 2018

Alexandra Romero_3ème B Lycée Comte de Foix
Encara recordo aquella calorosa tarda d’estiu que havia d’anar a l’aeroport, jo sabia que quan pugés dins d’aquell avió tot canviaria, i que res seria el mateix. Tots aquells meravellosos moments d’estiu només serien bons records, que no et tornaria a veure durant molts mesos, que jo hauria de tornar a la meva vida quotidiana i que tu també. Encara recordo que gairebé tots van venir a acomiadar-se de mi, però l’únic que volia jo era dir-te adeu a tu, només a tu… però no vas arribar, ja fèiem tard…, quan ja estàvem a punt d’entrar a l’avió vaig sentir la teva veu i en aquell moment vaig saber que era una última abraçada.

Jennifer Orona_3ème B Lycée Comte de Foix
Encara recordo de les llàgrimes de la mare el dia que li vaig explicar que marxaria cap a Síria per combatre l’Estat Islàmic. Vaig veure una barreja de dolor, tristesa i confusió reflectida als seus ulls, es pensava que m’havia posat en alguns problemes i que per això buscava excuses per marxar. En realitat, només volia defensar i ajudar tot un poble de persones que estaven atacant, torturant i fins i tot violant sense cap mena de raó.
–Només vull ajudar el poble kurd en la seva lluita contra l’Estat Islàmic.
–Posaràs la teva vida en perill, per voler canviar això?
–Si no ho faig jo, qui ho farà?