Dia: 23 de novembre de 2018

Laia Da Costa Caldas_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Són les 7 del matí, amb nervis m’aixeco, durant l’esmorzar no puc menjar, em fico un banyador i marxo a la piscina. Arribo i és tot un cúmul de pensaments, nervis, crits de la gent, càmeres… Tot un significat, UNA COMPETICIÓ. Em criden, vaig cap a la sortida. No sé què fer, si saludar o si riure o si inclús plorar. Escolto el tir, em tiro amb energia pura, un impuls, una braçada, un cop de peu, una acceleració, un segon. L’última volta, em canso els braços i les cames perquè ho he donat tot, tot i que per mi, pel meu cap i pel meu cor mai és suficient. Arribo i he guanyat. Arribar primera és un trofeu, un tresor, tot un rècord.

ERIC CANILLAS_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Aquell dia em vaig despertar a l’hotel de Londres. La pluja queia suaument a la teulada de l’hotel fent un soroll conegut. Vaig baixar al restaurant per esmorzar pensant en què podria fer aquell dia. M’havien aconsellat passejar per Picadily Street, un carrer molt animat on podia trobar la llibreria Hatchard’s. Em vaig dirigir cap a l’entrada del metro. Era un formiguer de persones que pujaven i baixaven per l’escala. Tots anaven amb vestit, motxilla i paraigua. Em vaig adonar que m’havia deixat el paraigua de color vermell, però vaig decidir no anar-lo a buscar perquè volia gaudir de com queia la pluja suaument sobre el meu cos…