Dia: 27 de novembre de 2018

Ana Socia Mesquita_3r B EA 2A ensenyança d’ordino

Els minuts passaven. Jo, cada cop estava més nerviosa i feliç. A punt de tenir una germana. No sabia quan acabaria això. Una nova vida estava a punt d’entrar en aquest món. Tenia ganes d’agafar-la per fi. Nou mesos esperant que la criatura sortís de la panxa. Estava espantada perquè no sabia si la meva germana naixeria bé ni sabia com estava ma mare. Volia tenir algú que em fes companyia a les bones i a les males. El 20 de gener del 2013, esperant que la meva germana estigués aquí amb nosaltres. En aquell moment estava esperant una vida nova. Després d’escoltar un plor d’una nena petita, la vaig veure. Tenia uns ulls preciosos.

Erik Loureiro Botey_3r B EA 2A ensenyança d’Ordino

Un tic tac intens, els mussols dient uh uh, uh uh, i una sensació, una sensació d’escalfor que et fa sentir una calma acollidora i una relaxació de centre termolúdic. La calma, la calma de no sentir xivarris ni persones cridant, una calma que es limita al cant dels grills i els udols dels llops. Entrar en un món màgic on absolutament tots els teus desitjos es fan realitat, ja siguin exagerats o bé menuts i tímids. Així és, us parlo d’aquest moment de cada dia en el qual la foscor envolta el planeta i la calma es fa notar. Quan em desperto i miro les meves pulsacions, el rellotge em diu que estic relaxat, en pau i harmonia. Com ara.