Iñaki Barbosa Cuadras_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Ella al carrer tirada. La sang i la gasolina es barrejaven a terra. S’escoltaven unes sirenes llunyanes. El gris de la carretera dibuixava la seva cabellera. Per què no parla, no ho entenc, fa un moment em deia: no corris tant que tinc por. L’ambulància volava. Entre la vida i la mort, ella pensava que trobava a faltar tant casa seva. Se’n recordava de la mare i el pare, els records inundaven la seva ment. Anava perdent els sentits, li fallava la vista, no sentia res, li costava parlar, no escoltava ni entenia el que li deien. Jo observant. Tot passava tan ràpid que no podia assimilar la situació. Finalment se li va apagar la llum.