Aina Cuen_3r A Col·legi Sant Ermengol
Estava a l’altar, més bonic que mai i amb aquella mirada seva tan dolça. Jo el mirava i somreia, em queia la bava, crec que es veia a quilòmetres. M’imaginava una vida amb ell, formant una família, però les meves emocions es van tallar en sec quan la música va sonar i per la porta de l’església va arribar la que es convertiria en la seva esposa. Mentre a mi em lliscava una llàgrima per la galta.