Dia: 29 de gener de 2019

Lia Perarnau_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Un calfred em va recórrer l’esquena i em vaig llevar fent un bot del llit. Em vaig quedar paralitzada en veure que la porta de la meva habitació estava oberta. No era normal. Sempre la tancava amb clau abans d’anar-me’n a dormir. No recordava res de la nit anterior. Hi havia una carta damunt del meu escriptori. Una carta que no l’havia posada jo. Vaig aixecar-me i tota decidida vaig obrir la carta. Hi havia escrit el número dos. Un record em vingué de sobte. Era el novè matí que rebia una carta i que la porta de la meva habitació estava oberta… ara ho recordo, la primera carta era un deu… Què passaria quan arribés el número u?

Virgínia Graell_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Soc dins d’un bosc, sola, no veig res, és tot fosc. Realment, no estic segura de ser al bosc, però noto els cops de les branques, dures i pesants, que recauen sobre la meva esquena mentre camino. Em fa mal tot, tinc fred, i por. Noto com aquest líquid vermell i llefiscós que tots tenim regalima pel meu dors. Cada gota que cau a terra, ressona dins el meu cap, com el martell de la justícia que em sentencia a cada passa. Em moc al ritme d’aquesta pluja roja, lent i angoixant. N’estic farta, la foscor m’oprimeix, l’espai és cada cop més petit, però continuo avançant, sense saber on anar, buscant la sortida d’aquest infern infinit…