T’espero…

Jordi Pon Gurguí_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ja noto com s’apropa, fa mesos que desitjo que no vingui i alhora esperant-la, no sé com és, sé què vol de mi però no sé què em vol fer. Vol privar-me de llibertat o alliberar-me? Què vindrà després? Els meus estimats, la meva mare, el meu pare, el meu grup de música preferit, la noia del tren, el meu gos, què se’n farà, d’ells? Què se’n farà, de mi? Potser és ara quan he de contemplar el passat que he anat construint?
Tinc por.

Algunes paranoies…

Bea Casal Fernández_3r A Col·legi Sant Ermengol

Sempre que miro una pel•lícula de terror em faig moltes paranoies, com per exemple:
Apagar el llum i sortir corrents pensant que vindrà algú al meu darrere, mirar-me al mirall, girar-me i pensar que em trobaré algú al meu davant, estar sola a casa i sentir-me observada o escoltar un soroll quan en realitat és el meu gos…
Sóc l’única o a tothom li passa?