Ivan Baillat_3ème H lycée comte de foix
Quan era petit, tenia molta imaginació per construir jocs. Els meus pares em van fer caminar i jo vaig deixar de parlar. A la guarderia, vaig conèixer una persona que esdevindria molt important en la meva vida, el Louis. Va ser un molt bon amic, però, a mesura que el temps passava, m’anava tancant en mi mateix. Al pati no volia jugar amb ningú, em costava treballar, no podia parlar-ne i no sabia com sortir d’aquell pou profund en el qual havia caigut. Em sentia tan sol! Però ara tot ha canviat en positiu i sobretot jo. Ara intento canalitzar el meu estrès, em costa, però ho intento. Crec que és com tot a la vida: ho he d’intentar.