La guitarra. Jjosep Fabà__3rBB
EA 2a ensenyança Encamp
La meva vida a la ciutat és trista i apagada. Em desperto a les sis del matí, esmorzo, preparo el sac de dormir, la tenda de campanya i sobretot la guitarra.  M’endinso muntanya amunt. Mentre avanço sento el cant dels ocells i el vent moure les fulles dels arbres. Arriba l’hora de parar, muntar la tenda de campanya i buscar la pedra més alta per començar a tocar la guitarra. Començo a tocar sobre la pedra més alta que trobo. L’endemà, els animals es comencen a apropar. Aquest és l’únic lloc on em sento alegre i feliç. La meva vida comença a agafar forma i a tenir un sentit lògic.

La vida no és el que un pensa.Ariadna Grau Pujol_3r B
EA 2a ensenyança Encamp
Les coses no són com el que pensa la majoria. Crec que algun dia me n’aniré, no sé on però no tornaré. Aquell matí em vaig despertar enmig d’un bosc pensant: on soc? Què faig aquí? En veure que estava sola vaig començar a caminar fins que vaig veure un petit poble i vaig decidir apropar-m’hi. El poble estava abandonat. Vaig continuar caminant fins que vaig sentir que algú em xiuxiuejava a cau d’orella: “Tot s’acabarà.” Vaig començar a córrer i vaig despertar-me a terra just en el moment que un home em clavava un ganivet.