Els ‘Compitrons’

MARC DE CASTRO_3r A EA SE Ordino
Gairebé cada nit d’hivern, quan estàvem estirats al llit i començàvem a escoltar el soroll de la pluja i dels trons, ens acolloníem. Teníem por i els nens venien corrents al nostre llit. Ens abraçàvem i començàvem a cantar els Compitrons junts, fins que parava de tronar. Això un dia es va acabar, perquè l’Antònia i jo ens vam divorciar. De sobte, una nit va començar a tronar i no podia cantar sense ells. Van caure alguns llamps a casa i vaig quedar inconscient. Al cap d’una setmana vaig morir. Al final del túnel, quan estava veient la llum blanca, escoltava els meus avis i els meus familiars que, per mala sort, també havien mort.