L’escola eterna

Max Barcons Antunes_3r A EA segona ensenyança d’Ordino

La història començà amb en Marc mirant el reflex d’algú en un mirall, que era el que ell feia sempre, mirava la gent mirar-se als miralls en general, mirava sempre com tots els nens i nenes s’arreglaven bé per intentar agradar-li a algú. A més, també mirava la gent des d’un banc de color blanc, com jugaven els nens al pati a futbol, a bàsquet, a vòlei. Sempre es passejava per dins l’escola, cada dia estava a l’escola, les vint-i-quatre hores del dia. Cada any els nens i nenes es reunien al nord i cantaven una cançó per a aquells que van morir, després el director pronunciava els noms dels morts: en Joel, la Mar i, finalment, en Marc.

Era tradicional o era estrany

Lucas Bagilet_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Era un dia més d’estiu, un dia normal amb molt de sol i pocs núvols, eren gairebé les onze del matí, però això no impedia que els nens i nenes anessin a jugar a futbol, que era molt típic d’aquell país, el Brasil. Els nens van anar al camp més proper, anomenat Alfa, un camp tradicional on tots els nens anaven a jugar. Durant vàries hores els nens van estar jugant i encara continuaven amb les mateixes energies. Però de cop i volta va arribar un assassí. Portava una màscara i una arma de foc i va disparar a tots els nens del camp. De sobte, l’assassí va veure com tot es difuminava i tornava a repetir-se. Era un dia més d’estiu…