Joan Cortés_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA d’ordino
Tothom s’ho esperava. Era un dia molt fred; estava tot gelat. Els esquís xocaven entre ells, el cor anava molt de pressa i els meus ulls anaven directes al salt. No les tenia totes, però què podia anar malament? En un tres i no res m’havia canviat la vida. Diagnòstic: tíbia i peroné de la cama dreta fracturats. Plorava de ràbia, no de dolor. Un munt de pensaments em venien a la ment: podria tornar a caminar? Què dirien els meus pares quan se n’assabentessin? I els companys? Els dies a l’hospital es van fer eterns. Mirar per la finestra i veure la gent caminar era molt cruel. Finalment, i després de molt treball i esforç, torno a caminar.