Dia: 10 de febrer de 2020

ALBA DONAIRE IBAÑEZ_3r  EA Col·legi Sagrada Familia

Hi havia una vegada una noia que quan anava cap a casa va veure una nena que plorava perquè la seva mare no li comprava unes sabates. La noia li va dir que no plorés, que ha d’entendre que la seva mare no les hi podia comprar. Li proposa buscar un treball. La noia va fer-li cas i li va dir que tenia raó. Se les guanyaria ella i així la mare se sentiria orgullosa. Van aconseguir treball en una botiga. La noia va saber el que era treballar i guanyar diners. Es va anar a comprar les sabates, però també li va comprar un vestit a la seva mare, per agrair-li tot el que feia i havia fet sempre per ella.

LAIA DIJKSTRA VERGÉS_3r  Col·legi Sagrada Família

Sola. A les fosques. Noto com un calfred em recorre la pell. No sé on soc. Porto temps aquí, cada dia tinc menys esperança que em trobin. No recordo gaire cosa, només que anava passejant tranquil·lament pel carrer i de cop tot es torna fosc i borrós. Sento passos, se m’il·lumina la mirada i em torna l’esperança per un moment, pensant que algú ve a rescatar-me. Crido, ja quasi no recordo el so de la meva veu, però els passos es van allunyant cada cop més, i jo a poc a poc vaig tornant a l’estat d’abans, trista, desesperada, espantada… M’he acostumat a estar aquí. Les nits són fredes i tenebroses i els dies lents i silenciosos…