Eryk Navarro_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Eren les vuit del matí, em vaig llevar marejat però sobretot alguna cosa em molestava sense saber del tot què. Semblava un somni sense fi recordable. Em preparo l’esmorzar i trobo gust al menjar, només sento la presència d’ell a la boca, pertorbador. Al sortir de casa, dic adéu a la mare, però, sense raó aparent, ella fa una expressió d’horror, de tristesa. Espantat per aquell rictus surto de casa sense dir res més. Era un dia plujós i melancòlic, quelcom passava sense assabentar-me’n. De cop i volta, sento un gran calfred en recordar que ahir la mare em va enterrar i que vaig morir apunyalat fa dos dies. Ara entenc la mare…