Nerea Luque_3r B EA Segona ensenyança d’ordino
Ho veia tot negre, negre carbó i res més. No podia pensar en res. Sentia algun soroll, una veu llunyana. Sentia la presència de gent però no sabia molt bé on estava ni per què. Vaig sentir la mort en un instant i la vida en un altre. Volia parlar, volia cridar, volia obrir els ulls i no podia. No em podia moure, em sentia aïllada, immòbil.
Vaig anar recuperant els sentits: estava estirada, ho sabia. Tenia fred i escoltava veus, veus molt familiars i d’altres desconegudes, començo a moure’m; les mans, els dits… En un instant desperto! Obro els ulls! Ho veig tot borrós, la claror em molesta. Veig moltes bates blanques i darrere, la mama.