Lua López_3r B EA Segona esenyança Santa Coloma
Sentia que el món s’acabava, que no hi havia ningú més en qui confiar, a qui dir com l’estimava. Ja no tornaria a sentir allò tan inexplicable que em feia sentir ell, amb el seu somriure, les seves bogeries i la seva passió per l’art. Tot tornaria a ser com abans que ell. Fosc, avorrit, trist i sense sentit. A partir del vint-i-set de gener de dos mil disset, no hi havia ningú en el món que valgués tant la pena com ell la valia. La Terra es va quedar sense la persona més màgica i plena d’amor que hi havia. A vegades, hem de saber deixar anar les persones que estimem, perquè mereixen ser felices com i on elles vulguin.