Dia: 16 de novembre de 2020

Sandra Mateus_3ème E Lycée Comte de Foix

El meu cor bategava sempre que et veia, ballava sempre que t’observava, però tot va canviar el dia que vaig tenir el coratge de dir-t’ho; aquell dia el meu cor era un tambor que anava al ritme de la teva música preferida. Però va ser com un dels deu mil t’estimo que es perden en el buit, on és tot tan negre com el forat que em vas deixar al cor. El meu cor era com una gota que cau per la finestra, era com si m’haguessis trencat el cor. Tots deien que no passava res, que trobaria algú millor. Algú que em curaria el cor, que em faria somiar, algú amb qui compartir la vida… Quan arribarà aquest amor veritable?

Eugenia Correia_3ème E Lycée Comte de Foix

Estava amb ell. Finalment no em podia imaginar que allò passaria. Semblava una ximpleria, però per a mi, aquell moment era el millor que m’havia passat en la meva vida. Em sentia fantàstica, tot era tan real. L’amor que sentia per ell era molt fort, intens i màgic. Fins que va sonar l’alarma. Em vaig adonar que tot allò havia estat un somni i no em podia creure que allò no em passaria en realitat. A l’arribar a l’escola, vaig parlar amb les meves amigues. Tot allò havia estat un somni però jo tenia ganes que fos real. Va ser alhora especial i curiós. No us podeu ni imaginar com va ser….. Va ser fantàstic.