Sandra Mateus_3ème E Lycée Comte de Foix
El meu cor bategava sempre que et veia, ballava sempre que t’observava, però tot va canviar el dia que vaig tenir el coratge de dir-t’ho; aquell dia el meu cor era un tambor que anava al ritme de la teva música preferida. Però va ser com un dels deu mil t’estimo que es perden en el buit, on és tot tan negre com el forat que em vas deixar al cor. El meu cor era com una gota que cau per la finestra, era com si m’haguessis trencat el cor. Tots deien que no passava res, que trobaria algú millor. Algú que em curaria el cor, que em faria somiar, algú amb qui compartir la vida… Quan arribarà aquest amor veritable?