Gustavo Adolfo Chirinos Luna_3r A Col·legi María Moliner
Ja era tard, l’oxigen estava a punt d’esgotar-se, el menjar i l’aigua s’havien acabat feia dies. Però aquest era el lloc perfecte, la pols còsmica abundava a la zona, abans hi havia un astre que donava llum. L’important era l’explosió de colors. Recordo la meva infància, flors que tenien moltes variants i aquella fragància que desprenien a la tarda després de dinar. Un espectacle que semblava un ull o una mà amb tonalitats verdes, vermelles, blaves i grogues i un centre fosc que representava la vida, com si tot això fos un missatge. Penso que aquest és el meu destí, enmig de l’espai, si així moro… quina mort més bella!