Entre bioluminescència

Anna Orobitg Latorre_4t Col·legi Sagrada Família

22.00 h: agafo les aletes i les ulleres de busseig. Surto de casa i em recorre un calfred pel cos. Avui és el dia. Sento curiositat. Ànsies. M’equipo i sense pensar em capbusso dins l’oceà Índic, sento que estic nedant entre estrelles, tot brilla. El plàncton bioluminescent és realment preciós. Em deixo anar i les onades em porten a contracorrent. Un soroll rere meu m’espanta i entre la foscor diferencio uns dofins, em toquen les cames i m’intento contenir les ganes, però no per gaire  temps. M’endinso més i més sense saber-ho, la noció del temps desapareix, em sento part de l’oceà. La llum de la lluna plena és l’únic que puc percebre