Dia: 11 de febrer de 2021

Frida Jiménez Espin_3r A COL·LEGI MARIA JANER

Pors convertides en malsons. Una habitació, tres nens, el silenci de la nit i els crits de fons. El pensament en blanc i la sensació d’impotència. Veure el costat agressiu, perillós i violent d’algú a qui consideres el teu superheroi. I encara pitjor, observar tota aquesta agressivitat recaiguda sobre la persona que t’ha creat i donat l’oportunitat de viure. Portes trencades, llums cegadores, preguntes com: “Estàs bé? Què ha passat?” i agraïments per la teva valentia i responsabilitat amb els teus germans. Quan en realitat l’únic que ha estat és viure un malson. La crua realitat.

Álvaro Fernández_3r A COL·LEGI MARIA JANER

Ningú s’ho esperava, semblava estar bé. Ningú havia pogut creure que se li esborraria aquell somriure tan encomanadís, que tota aquella alegria s’havia anat esfumant. Des d’aquell dia no sabia com podia fer-la tornar. Els dies es van tornar grisos. Enyorava la seva veu, les seves carícies, els seus petons. No podia suportar la idea de marxar amb els meus tutors i deixar-la allà, en aquella habitació tan trista, plena de cables i tubs. Cada dia no podia evitar penedir-me de no haver passat més dies en companyia seva. No podia deixar-la anar, que fos un adeu per sempre, d’acomiadar-me amb aquells records tan foscos i freds.