Dia: 26 de febrer de 2021

Abril Mela_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Quan et pregunten com estàs, quina és la primera resposta que et passa pel cap? Segurament la majoria de vegades respons: “Estic bé.” Si analitzes aquesta frase veuràs que es compon de dues paraules, set lletres i, la majoria de les vegades, d’una mentida. Aquesta resposta camufla sentiments com la tristesa, l’ansietat… Perquè és un fet, a la gent no li interessa com estàs, és un formalisme. Només vol sentir que estàs bé i passar a un altre tema. El món està ple d’aquestes incoherències. L’altre dia mateix passejava pel parc amb la meva gossa i em vaig trobar una veïna: “Hola, Josepa! Com estàs?”, vaig dir-li. Com si m’importés…

Alejandro Cano_3R A EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Estava dins de l’autobús. Vaig agafar el mòbil. Tenia por. No volia trucar, però… Era important. L’autobús anava per la segona parada i l’ansietat anava creixent. Vaig posar el codi de desbloqueig del telèfon. Com havia pogut arribar a aquella situació? Potser era millor no tornar a casa… Em sentia perdut, no sabia què fer. Vaig prémer el símbol del telèfon. L’autobús estava arribant a l’última parada, havia arribat el moment. Vaig marcar el número. Vaig sentir el to que indicava l’inici de la trucada i, de seguida, una veu a l’altre costat. Un fil de veu quasi inexistent va sortir de mi:
–Mama, m’he deixat la jaqueta a casa.