Dia: 31 de març de 2021

Eric Prados Gomez-Landero_4t B Col·legi Mare Janer

Onze de la nit. Avinguda Diagonal en ple novembre, amb un fred d’Antàrtida. Vaig agafar aquell carreró que sempre feia servir com a drecera per arribar al restaurant de mala mort on treballava la meva mare, tot i la misèria que hi havia en aquell racó de la ciutat. La veritat és que no tenia por de passar-hi, ho havia fet molts cops. Fins que vaig notar una trepidant punxada a la zona lumbar, la qual ràpidament es va tornar en un dolor insuportable als ronyons. L’únic que recordo va ser veure tot el món fugint d’entre la foscor. I ara, escolto una veu molt nítida que diu: “Hem d’esperar a veure com evoluciona i resar perquè no mori.”

Laia Burgos Muñoz_4t B Col·legi Mare Janer

Carregàvem les maletes dins el meu cotxe. Finalment, s’hi va afegir ella, la cosina de la Martina, l’Ariadna, una noia que no em queia gaire bé. Es va aturar el cotxe. L’assistència no arribava. Una parada d’autobús en direcció l’aeroport. Por. Nervis. Incertesa. Continuava intentant trucar, elles parlaven i l’Ariadna les mirava incrèdulament. Havien decidit no perdre l’oportunitat d’aquell magnífic viatge. No m’ho podia creure. Van pujar al bus i van marxar deixant-me a mi esperant l’assistència. De sobte, algú em va tocar l’esquena, era l’Ariadna que havia decidit quedar-se amb mi. No va ser un gran viatge, però sí una gran amistat.