Eric Prados Gomez-Landero_4t B Col·legi Mare Janer
Onze de la nit. Avinguda Diagonal en ple novembre, amb un fred d’Antàrtida. Vaig agafar aquell carreró que sempre feia servir com a drecera per arribar al restaurant de mala mort on treballava la meva mare, tot i la misèria que hi havia en aquell racó de la ciutat. La veritat és que no tenia por de passar-hi, ho havia fet molts cops. Fins que vaig notar una trepidant punxada a la zona lumbar, la qual ràpidament es va tornar en un dolor insuportable als ronyons. L’únic que recordo va ser veure tot el món fugint d’entre la foscor. I ara, escolto una veu molt nítida que diu: “Hem d’esperar a veure com evoluciona i resar perquè no mori.”