Dia: 1 d'abril de 2021

Diana Martins Fernandes_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Les nits il·luminades per la lluna, el meu pare ens reunia i ens explicava històries, com la de la vella i embruixada mansió, on havia viscut un vell turmentat i sever.
El vell portava una enorme càrrega a l’esquena: la d’haver tancat la seva filla, els pecats de la qual van ser enamorar-se i quedar-se embarassada, en un dels dormitoris.
Pobra senyoreta! El seu futur era incert, però els seus crits de dolor eren constants. El pitjor, però, va ser quan va parir, sense l’ajut de ningú, tancada en aquella habitació.
Ningú sap què li va passar al nen o a la mare, però sovint és possible sentir crits que provenen de la gran mansió.

Naiara Crespo Drets_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Aquell dia tot va canviar. Vaig tornar i ja no hi eres. Em vaig parar a somiar i et vaig trobar. Sabia que no era real, però em vaig poder acomiadar de tu. No tinc desitjos de tornar a la meva realitat i em pregunto: “Què és somiar? Per què no pot fer-se realitat?” No tinc ganes de viure aquí. Tot és un món negre sense tu. No estava segura de què volia fer, però ja no volia somiar més. Totes les nits et veig i, quan arriba el matí, tot desapareix, però aquell cop va ser diferent. Vaig mirar per la finestra i res havia canviat. Però ja no estava somiant. Ara, cada dia et veig. Per fi he trobat la meva llar. Ja no estic somiant.