Dia: 16 d'abril de 2021

Cristian Alves Fernandes_3r B COL·LEGI MARE JANER

La vida comença amb plors i ganyotes i desgraciadament, no se sap com s’acabarà. Tothom ha d’aprendre a viure amb la incertesa. Hi ha gent que creu que morir és quelcom negatiu. És normal, però potser no és tan perjudicial com pensem. Per als familiars resulta molt dolorós. Però, per al difunt? Algú sap com es trobava? Li agradava com es veia? Se sentia sol? Estava satisfet d’estar en aquest món? En realitat, això només ho sap ell.
De vegades, penso que és l’únic fet que ens allibera del sofriment. Estigui on estigui, el finat. Ens acompanyi o no. El més probable és que es trobi molt millor.
Així és la vida. Un desgavell d’emocions.

Josep Pérez_3r B COL·LEGI MARE JANER

Primer de tot em presento, soc en Jepeto. I voldria explicar que aquesta pandèmia no són vacances, sinó un perill per a tots. I dit això, us explicaré els meus dies en aquesta pandèmia. Aquests dies a casa han estat els millors dies que he passat mai, no teníem deures, ni exàmens. Tampoc exercicis. Bé, mentre sentia que els altres es queixaven pel confinament, jo estava estirat al llit dormint. Em semblaven les millors vacances que havia tingut mai. I amb tot el cor espero que ens tornin a confinar, però sense perill. Encara que he de dir que trobo a faltar anar a Pobletà a l’estiu i, la veritat, ara estic al col·legi millor que mai.