Anna Pueyo Roda_4t A Col·legi Mare Janer
Els ulls volaven com ocells a la nit. Paraula a paraula m’anava submergint en aquelles pàgines amb olor de vell. Cal·ligrafia antiga i una història apassionant en cada capítol. Cada frase i cada lletra em feien ignorar l’infern amb què coexistia.
Però ja era hora d’acabar. Tocava llegir l’última paraula de l’última frase de l’última pàgina de l’últim capítol, d’aquell fantàstic llibre que tant m’havia ajudat. Però aquest cop era diferent, no era un “fins aviat”, no era un “ja ens veurem”. Ja res seria igual, no ens tornaríem a veure, no aquí, no ara, no amb aquest nom o amb aquesta cara.
Ara i per sempre: gràcies i adeu, estimat.