Dia: 11 de març de 2023

Georgina Esparza Muñoz_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

–Jack, passa’m la pilota –em crida el William.
–No, passa-me-la a mi! –diu el Pol. I justament quan estic a punt de passar-la, la meva mare fa un crit que provoca que em desconcentri, i la pilota se’n va directa al carrer. Me’n vaig corrents al seu darrere, quan de cop uns llums m’il·luminen la cara, i tot seguit, un cop impacta contra el meu cos. No sé si fa hores, dies, setmanes, mesos o inclús anys que estic estirat en aquest llit. El pitjor és que només estic adormit, però soc conscient de tot el que diuen i de tot el que passa al meu entorn.
I l’últim que recordo és sentir una màquina que sempre sona, pitar per últim cop.

Ares Carro Camprubi_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Sonava i sonava, no parava de sonar; el soroll era insuportable, no el podia aturar. Vaig mirar per la finestra, no vaig veure res. Vaig mirar pel balcó, no vaig veure res. Vaig intentar tancar els ulls, no vaig poder. Per què? Era inútil. El soroll no parava de sonar. Sonava i sonava. Em vaig intentar moure, però res, no vaig poder. Em vaig rendir, però al cap de dos minuts vaig percebre una ombra. I finalment, molt baixet, l’ombra digué: “Com li explico que està viu al país dels morts i que el que sent és el soroll d’una serra elèctrica que el vol matar?”